tic-tac tic-tac

En aquest punt del viatge es tracte de disfrutar dels ultims dies i de les ultimes hores d'una altre manera, ja que tot el que havia de fer i el que havia de passar en aquesta ciutat esta fet.

Diu adeu a persones que no tornare a veure, dir adeu a persones que espero tornar a veure i dir adeu a persones que segur que tornare veure pot ser un pel trist, pero es reconfortant i molt possitiu saber que has sigut capaç de fer bons amics i crear noves relacions.

Tampoc he dit adeu a tothom, com tampoc tothom sap que marxo definitivament de Melbourne. "Som presoners de les nostres paraules i amos dels nostras silencis"  Potser algun dia, algu es preguntara on es aquell catala?  no ha pas ha tornat del viatge que feia amb aquells seus amics catalans per Australia es preguntaran....doncs no, possiblement estare a Bali quant t'ho estiguis preguntant. Es el que tambe té Australia, que molta gent esta de pas, i que el dia menys pensat marxem.

Unes de les primers entrades d'aquest blog varen ser unes fotografies del centre de la ciutat. Una de les fotografies d'aquella entrada era Eureka Towel, un dels mes edificis més alts de l'emisferi sud. L'ultima setmana em varen regalar un tiquet, el que em va permetre despedir-me de Melbourne d'una forma molt especial.

Melbourne, I'm beginning to miss you!